No hi ha manera. Ni remuntant, ni liderant en el marcador, ni en els últims instants, i ni avançantse des d'un inici. Encara no hi ha manera que el Nàstic aconsegueixi la primera victòria de la temporada. No va poder ser després d'estar per damunt en el marcador en dues ocasions i remuntar un 3-1 advers que semblava irrecuperable.
Vicente Moreno va tractar d'innovar i encara que no ho faria en la formació (es manté el 4-4-2), sí que va sorprendre la posició de Valentín. Ja coneixem la seva gran projecció ofensiva com a lateral destre, així que el míster ho va col·locar d'extrem, intentant aprofitar la seva verticalitat i col·locant a Suzuki en el lateral.
Inici frenètic
Solament 15 segons van haver de passar perquè el Nástic creés la primera ocasió clara del partit. Després d'un rebutgi, una pilota centrada per Rharsalla seria rematat per Valentín dins de l'àrea, però Juan Carlos salvaria la papereta buidant la pilota a un costat. Dos minuts després arribaria la reacció il·licitana, amb un centre-xut de Pablo Bullies, molt incisiu durant tot el partit, que s'aniria enverinant i que Saja va haver de buidar a córner. Els primer cinc minuts eren solament l'avanç del devessall de gols que ens venia damunt.
Així que cinc minuts després arribaria el primer de la tarda. Uche va rebre una pilota en el mig camp, va tenir temps per girar-se i inventar-se una passada en profunditat exquisit a Álex López que guanyaria en velocitat a Josete i es plantaria davant de Juan Carlos, al que va batre d'una banda. Igual que contra el Sevilla Atlètic, els grana s'avançaven però no aconseguirien mantenir l'avantatge massa temps.
Desconnexió del Nàstic
A l'instant, el Nàstic va recular i va fer un pas enrere, deixant la iniciativa a l'Elx. Set minuts després, el Nàstic ja estava per darrere en el marcador. Primerament, Pedro va despenjar un centre passat per Nino, que només entre els centrals rematava a plaure, igualant la contesa. Abans del segon gol de l'Elx, Matilla també hauria pogut completar la remuntada després d'un tret potentíssim que va ser directe al pal. En el 19', un centre de Dorca dins de l'àrea va ser rematat per Nino, que una vegada més entre els centrals i a plaure feia el segon, davant la desesperació de Saja amb la passivitat de la seva defensa.
A partir d'aquest moment, el ritme del partit va baixar i vam poder veure possessions més elaborades, normalment de l'Elx, que volia aprofitar les facilitats que donava el Nàstic per ampliar l'avantatge. En un córner puc arribar el tercer dels locals, amb una rematada de Josete que va poder treure Zahibo baix pals. Immediatament després, el Nàstic també va tenir la seva oportunitat, amb un centre mesurat de Rharsalla, que Valentín va rematar anticipant-se a Noblejas (que va quallar un gran partit) però que no va ser un problema per a Juan Carlos.
En la segona meitat el Nàstic va canviar el xip i va mostrar més ambició que en la primera meitat, anant a per el partit des del principi. Jean Luc va entrar en el minut 55, i com és habitual, el joc grana es va centrar a buscar a l'ivorià i la seva velocitat. Però en el minut 63, després d'una pèrdua molt perillosa de Tejera amb mitjà Nàstic esperant un centre a l'àrea, l'Elx va muntar un contrataque vertiginós, que va haver de parar Xavi Molina amb una falta a la vora de l'àrea. Matilla tornava a connectar un preciós tret que, aquesta vegada sí, es colava per l'esquadra de la porteria de Saja, que res va poder fer per evitar la catàstrofe.
Els 8 minuts de la bogeria
Vicente Moreno va tractar de revolucionar el partit amb l'entrada immediata de Maloku i Emaná, que reapareixia després de la seva lesió. I bé que ho va revolucionar.
En el minut 67, un lliure directe llançat per Tejera donaria en el colze d'un jugador de la barrera il·licitana, per la qual cosa l'àrbitre no va dubtar a assenyalar penal. El mateix Tejera va ser l'encarregat de llançar la pena màxima i encara que Juan Carlos va endevinar l'adreça, i fins i tot va arribar a tocar la pilota, la pilota entraria de la mateixa manera que va entrar el Nàstic en el partit. Tres minuts després, en una jugada estretegia, Iago Bouzón despenjava una pilota aèria per Suzuki, que va rematar de cap dins de l'àrea petita. Juan Carlos va aconseguir detenir la pilota amb l'ajuda del pal, però el rebutgi seria per a Álex López, que a boca de canó rematava i aconseguia empatar el partit amb el seu segon tant de la tarda. El Nàstic semblava un altre, mentre els afeccionats locals estaven atònits després de tirar per la broda la diferència de dos gols. En el 75' arribaria la culminació de la remuntada. En un servei de banda que no semblava tenir perill, Álex López va rebre d'esquena, i amb un control orientat es marxaria del seu marcador, centrant la pilota perquè Jean Luc rematés anticipant-se a la defensa i aconseguir el 3-4. Esment especial per a Álex López, que va tornar a ser el millor del Nàstic i sens dubte està sent una de les poques notícies positives aquesta temporada per als tarragonins.
Estava clar que el setge local seria complicat de parar, però el Nàstic l'hi va posar fàcil una vegada més al seu rival i va donar moltes facilitats. Dorca va rebre una passada en la frontal de l'àrea totalment solament i va disparar sense cap pressió. La pilota es va colar per l'esquerra del guardamente argentí i vam tornar a les taules. Els deu minuts restants van ser de total domini per l'Elx, que ja amb més cor que cap va tractar de penetrar la defensa grana que aquesta vegada sí va poder rebutjar els centres que rebien. En el minut 87, Bouzón veuria la seva segona targeta groga per una colzada, però ja no tindria efecte en el partit.
Així s'arribaria al final de la trobada. Repartiment de punts en un partit boig que no va deixar satisfet a cap dels dos equips, però en el qual, almenys, el Nàstic va demostrar que pot fer les coses ben i treure l'orgull quan les coses no marxen bé.
Font: Vavel
No hay comentarios:
Publicar un comentario